Curiose... Ando

27/11/2011 Diumenge
Mentre els coreans segueixen fent pràctiques d'inmersió a la piscina, jo passo el temps estirat al llit del meu bungalow contant les hores que falten per tornar. Ben poques perquè avui és diumenge i demà dilluns ja faré el gran salt Boracay-Caticlan-Manila-Doha-Barcelona, unes 18 hores contant les estones als aeroports, si no hi han retrassos.

25-26/11/2011

20-21/11/2011

18-19-20/11/2011
Ja sé per fi el dia de tornada cap a casa. Serà el dilluns vinent dia 28 per arribar el 29 a Barna. No em fa cap gràcia arribar a l'Espanya del Rajoy, la veritat, però tinc ganes de tornar. Encara falten dies i m'haig de buscar distraccions.

15-16-17/11/2011
Cada dia pel matí tinc sessió de neteja de ferida i canvi de vendadtges.
Una bona opció per fer el passeig diari és arribar-me fins el restaurant espanyol-mejicà-cubà.
No és broma, a la carta tenen des de paella fins a burritos i guacamole passant pel patacón picao i la truita de patates.
I el més curiós de tot: el propietari és un americà de California. Listillo el tipo, no?
Sempre té plé, ho fan força bé i el casting de camareres deu ser exigent perquè són ràpides, amables i guapes.
Aquests gringos no perden pistonada!!

14-15-16/11/2011

11-12-13/11/2011
Tinc molts dies pel davant, què faig a Boracay si no em puc moure massa ni em puc banyar al mar ni a la piscina.

09/11/2011
Quasi no m'ho puc creure! M'han tret els drenatges i per fi podem deixar Kalibo i em veig en un autobús viatjant a través d'un paisatge de camps d'arròs. La meva amiga i assistenta s'ha quedat roque tot el viatge potser pensant en què ara haurà de fer-me d'enfermera i canviar-me cada dia els vendatges. Encara tinc els forats dels drenatages oberts però el metge diu que es tancaràn sols.
Després del bus un curt viatja en barca per arribar a Boracay i un trajecte en tricicle fins el resort. Això està xupat!!

02-07-11-2011
Estic instal·lat a l'hotel la Esperanza amb la meva amiga cuidadora, que m'ajuda a posar-me la faixa protectora i em canvia els vendatges quan cal fer-ho. Cada dia sortim per anar a la clínica i per això agafem l'unic vehícle públic que circula a Kalibo, és a dir, el tricicle. N'hi ha a centenars, estan fets pols i són molt barats. Contaminen molt i són sorollosos, sobre tot quan a l'espai reduït del sidecar s'amontonen 6 o 7 persones m'es un parell penjades del costat i algun bulto voluminós al sostre. Llavors el trasto va avançant penosament però arriba igualment a lloc.

15-31-10-2011

Després de l'aventura de Bangkok consegueixo arribar a Manila i d'allà, sense moure'm de l'aeroport, un vol a Caticlan per arribar finalment en barca a la petita illa de Boracay. Encara queden platges verges aqui tot i que ja és una illa molt turística però la verdadera atraccció diaria són les postes de sol al mar, quan el cel es torna rogenc i l'espectacle de la natura et deixa bocabadat.

11-10-2011
En sortir del temple faig un volt per Chinatown, un barri de tràfic caòtic on tot és xinès. Predomina el color de la sort, el vermell i és una illa plena de xinos al mig de la ciutat.
El nivell dels canals segueix creixent, cada dia plou de valent unes quantes hores i ara ja veig sacs de sorra fins i tot als carrers més céntics on hi han els hotels importants, els bancs, els shopings i, com no, els Mc Donalds.

10-10-2011
Arribo a Bangkok tot sol perquè el company amb qui havia de viatjar ha hagut de posposar el viatge per culpa d'una inspecció de hicenda al seu despaitg.

Una setmana de creuer passa ràpid però està plena de d'imatges com la d'aquest viking, el terror del Bàltic, que ens perseguia. Per las nits si un vol, hi ha marxa fins les 4 del matí, hi han espectacles diferents cada vespre, un grup de salsa cubà, un grup brasiler, cabaret, casino i discoteca. Barres lliures a tots els locals i l'oci servit en safata de plata. Qui s'avorreix és perquè vol. No és el meu estil però per una setmana ha estat bé. Bye, bye, creuer, fins la propera!

Hem arribat a l'última escala, la capital danesa, Copenhage. D'aqui, després de visitar la ciutat, ja deixerem el vaixell per anar a l'aeroport i volar amb Ibèria cap a Barcelona. I com es comença una visita a Copenhage? Evidentment anant a saludar a la sirenita. I com es contnúa? Doncs anant a veure els guardies que vigilen l'entrada del palau de la família real danesa. Després un passeig pels canals i una volta pels carrers amb edificis històrics com la Vieja Bolsa.

Un altre sorpresa, no tenia idea de què Polònia fos un lloc amb ciutats tan interesants com aquesta. La ciutat de Gdansk té més de mil anys de història i els edificis i monuments barrejan molts estils, des de la catedral de la Oliva, on hi ha un organ amb 7.876 tubs, fins a l'esglesia de St. Mary, la més gran del món d'estil gòtic construïda amb totxanes i on hi caben 25000 feligresos. la part vella és agradable i els nuvis tenen molts llocs per fer-se la foto.

Una altre nit navegant i arribem a un nou pais, Lituània i una altre ciutat medieval desconeguda, Klaipeda. Té un magnífic casc antic on cada carrer era d'un gremi diferent i dóna per un bon passeig, però a les afores hi ha una visita obligada ja que estem a un punt important de la ruta de l'àmbar. L'ambar és un tipus de resina fosilitzada molt valorada per bijuteria i en el museu de l'ambar, que està en un palau on arribem en taxi, hi ha peces amb insectes fosilitzats a dins. Tornem al centre de Klaipeda on hi ha molta animació perquè fa un bon sol.

El museu Vasa és la principal atracció turística de la ciutat. Està totalment dedicat al baixell Vasa, un baixell autèntic de la flota sueca del segle XVII que va ser rescatat del fons del mar gràcies a la tecnologia. Va estar 333 anys enfonsat i va ser recuperat en perfecte estat degut a la temperatura d'aquestes aigües. Representa tot un símbol pel poble suec i el museu és molt interessant de visitar.
Finalment tornem a sortir de port i val la pena estar a coberta per veure de nou el paisatge. Les gavines ens segueixen i perden la por per un troç de pa.

L'arribada pel matí a Estocolm és deliciosa. Hi ha moltes illes petites on hi viu gent en cases confortables amb la seva barqueta en un mar com una bassa d'oli. Alt nivell de vida sens dubte. El dia ens dona per visitar l'antic ajuntament on s'entreguen els Nóbels de cada any, el palau real amb el típic canvi de guàrdia, perdren's pel magnífic barri vell i fins i tot visitar el museu Vasa, que més endavant en parlaré.

Després de l'escala de dos dies a Sant Petersburgo i una nit de navegació, la visita a Helsinki resulta poca cosa i poc espectacular. A més a més plou a bots i barrals (què deu voler dir barrals?) i en un dia gris i plujós res no té gaire encant. Aprofitem que la pluja para una estona per caminar pel centre comercial i veure la Rock Church, tallada en granit, el parlament i el palau presidencial. La capital de Finlàndia és molt nórdica, es veu un alt nivell de vida, la gent ben vestida i cotxes de gama alta, però a l'hivern deu fer-hi un fred de collons.