DE CAMÍ A BORACAY

09/11/2011
Quasi no m'ho puc creure! M'han tret els drenatges i per fi podem deixar Kalibo i em veig en un autobús viatjant a través d'un paisatge de camps d'arròs. La meva amiga i assistenta s'ha quedat roque tot el viatge potser pensant en què ara haurà de fer-me d'enfermera i canviar-me cada dia els vendatges. Encara tinc els forats dels drenatages oberts però el metge diu que es tancaràn sols.
Després del bus un curt viatja en barca per arribar a Boracay i un trajecte en tricicle fins el resort. Això està xupat!!
No és de luxe però està bé de preu, hi ha un bon jardí on canten els ocells de dia i els grills de nit. I una piscina que no faré servir perquè no em puc arrriscar a infeccions ni aqui ni al mar. Què hi farem! El lloc és tranquil, tothom em pregunta i jo, com a resposta, m'aixeco la samarreta i els hi ensenyo el panorama. I ara, a descansar...